Txarango és un grup de música format a Barcelona el 2010 per components originaris del Ripollès, Osona i la Garrotxa. La banda actualment està integrada per Alguer Miquel (veu), Marcel Lázara Tito (veu i guitarra), Sergi Carbonell Hipi (piano), Joaquim Canals (bateria), Àlex Pujols (baix), Pau Puig (percussió), Ivan López (saxo) i Jordi Barnola (trompeta). La seva proposta és de fusió musical, amb el reggae com a eix vertebral, que també beu del dub, el latin o el pop i barreja ritmes jamaicans, rock i sonoritats llatines.
La dansa del vestit, Quan tot s'enlaira, Compta amb mi, Batega, Vola, Benvinguts, Som un riu, Tant de bo, Amagada primavera, Alegre i encantada.
Aqui teniu l'entrevista del grup català:
1- De petits veu estudiar música? Creieu que és important fer-ho per un futur?
Hi ha persones al grup que van estudiar música i n’hi ha que són autodidactes. L’educació al nostre país fa molt poc ènfasi en la música i en la cultura en general. Nosaltres creiem que hauríem de tenir un model que reconegués i donés molta més importància a les ensenyances artístiques.
2- Sou amics des de sempre?
Gairebé tots som de pobles diferents, però amb la majoria fa molts anys que ens coneixem ja que la música ha sigut el nostre vincle des de que ens vàrem conèixer.
3- Quan no feu música què us agrada fer? Ho feu junts?
La veritat és que dediquem gairebé tot el nostre temps al grup de música, però quan tenim dies lliures tothom ho aprofita per gaudir amb els seus “hobbys”, per visitar a la familia, als amics...
4- Quan componeu cançons, en què us inspireu?
Sempre parlem d’experiències que hem viscut, o de com veiem el món. Sempre ho fem a través d’una visió molt personal ja que escribim el que pensem i sentim.
5- Com que sou molts, com us organitzeu? Com arregleu els problemes entre vosaltres?
Cada membre del grup té assignada una tasca “extra-musical”, per exemple un se’n ocupa de portar tot el relacionat amb el merxandatge i un altre porta tot el tema de les xarxes socials. Passem tant temps junts com som com germans, els problemes els arreglem amb una abraçada.
6- Com porteu els nervis?
Abans de tocar sempre tenim una mica de nervis, i al cap i a la fi és el que ens fa estar concentrats per fer el concert.
7- Què sentiu quan feu música davant del públic?
Realment és una experiència molt forta. Recordo els primers dies que la gent venia als concerts i cantava totes les cançons, i nosaltres no ens ho podíem creure. Unes cançons que havíem fet una colla d’amics al seu local d’assaig que passaven a ser part de la gent, i de la vida de la gent. Ho vivim amb molta il.lusió i gratitud.
8- Algun cop us heu plantejat deixar la música?
De moment és el motor de la nostre música. És allò que ens fa feliços i omple de sentit els dies.
9- Què us ha aportat la música a la vida?
Ens ha ensenyat moltes coses, i tenim la sort de cada dia seguir aprenent i disfrutant d’aquesta meravellosa aventura!
Ens ha ensenyat moltes coses, i tenim la sort de cada dia seguir aprenent i disfrutant d’aquesta meravellosa aventura!